Mile
L'essència de Barcelona
- Emplaçament C. Àvila 56 / Llull 112. BCN
- Client FREO
- Tipus Oficines
- Superficie construïda total 34.900 m²
- Data finalització Desembre 2022
Recordem l'essència de Barcelona, del teixit industrial del Poblenou, de la vida a pocs metres del Mediterrani. Un campus d'oficines modern, integral, sobri i versàtil, que celebra la ciutat i el barri, l'espai públic i la gent, els materials industrials i la naturalesa.
L’encàrrec és fruit d’un concurs restringit de dues fases. A la primera fase, vàrem fer una proposta d’un edifici modern i algo trencador amb el llenguatge del Poblenou. Amb poc temps i en la fase dos, vàrem desestimar la primera fase i es va plantejar una nova proposta, introduint el toxto, la peça ceràmica de petit format i la de treballar uns edificis amb finestres, gelosies, porxos i terrasses que podrien haver estat construïts fa 70 anys. És a dir, l’entorn va marcar l’inici del procés, no el destí o final.
El projecte es localitza en una zona consolidada d’habitatges i naus industrials, a la mateixa illa de l’edifici que l’emblemàtica fàbrica d’Indústries Waldes. Per mantenir un diàleg amb l’entorn, aquest campus d’oficines es planteja en tres volums que juguen amb plens i buits a través de places, passatges, terrasses i racons que permeten diluir el gran tamany i apropar les persones.
L’edifici compta amb la més alta certificació en sostenibilitat, la certificació LEED Platinum.
Aquest oasi urbà es va plantejar com un homenatge a l'essència de les indústries de la zona i a les reconegudes qualitats del totxo —utilitzat al propi entorn—
Terrasses, espais comunitaris i zones de pas apareixen després de descomposar la geometria tancada amb que es va iniciar el treball de disseny
Concepte
Aquests volums perforats —esculpits— produeixen la sensació de transitar per una ciutat petita, plena de racons per treballar, per socialitzar, per estar, i envaïda de naturalesa: jardins, dunes i arbres de grans dimensions. L'espai públic i privat es barregen: sumen sinèrgies, els límits es confonen
La mateixa geometria va marcar la modularitat per facilitar l’ús de materials tradicionals juntament amb tècniques constructives contemporànies. El totxo es va enaltir com un material arrelat a la cultura i a l’essència de Barcelona en façanes, gelosies, murs, ampits, jàsseres i pilars. El desafiament va ser, doncs, el treball intens amb un material associat a la petita escala que havia de modelar-se per esculpir diverses formes.
